No hem de confondre derivació i flexió. La flexió permet expressar determinades característiques com el gènere, el nombre, el temps, etc. per mitjà de desinències afegides als radicals:
senyor / senyora / senyors / senyores.

cantat / canten / cantàveu / cantis.

[ Els elements en negreta són desinències, no afixos. I a cada sèrie trobam variants —no derivats— del mateix mot (així, per exemple, no apareixeran com a entrades diferents en un diccionari).]


La flexió pot aplicar-se als mots formats per derivació:
 

radical
sufix
desinència de plural
senyorets:
senyor
et
s
 
 
prefix
radical
desinència verbal
empaperaves:
em
paper
aves
 
 
Alguns autors consideren la prefixació (derivació amb prefix) dins la composició, perquè alguns prefixos poden funcionar com a formes independents (entre-, contra-, menys-…), cosa que no passa amb els altres afixos.		 Exercicis
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 
Endarrere