És un tipus de complement que no sol ser exigit pel verb i que podem trobar en qualsevol predicat. Té bastant mobilitat dins l’oració i, des dels punts de vista semàntic i estructural, presenta una varietat considerable. 
 
 
Pel que fa al significat, s’han classificat tradicionalment en CC de lloc, de temps, de manera, de finalitat, de causa, d’instrument, etc.:

Faran el sopar a ca na Joana.

Vivim a Pollença tot l’any.

Es passeja tranquil·lament pel carrer.

He comprat aquest vi per a la festa.

Per tot aquest embolic han tancat dues discoteques.

No tallis el cuixot amb aquest ganivet.

Quant a l’estructura, el CC pot ser:

— Un sintagma nominal introduït per una preposició:

Durant la guerra van passar fam.

Traslladaren el pi entre tots.

Tu dormiràs al llit petit.

— Un sintagma nominal (amb valor temporal):

Estarà tres mesos a Tarragona.

El vaig conèixer aquell hivern.

— Un adverbi (o un sintagma adverbial):

Ahir no va ploure gens.

Han col·locat les peces malament.

Li ho va dir allà mateix.

— Una oració (que serà subordinada):

Abans d’arribar ja sabia que havia passat qualque cosa.

Aparca el cotxe on puguis.

Parla com si fos doctor.

En una mateixa oració podem trobar més d’un CC:

Aquesta setmana [CC]  farem les classes a la biblioteca  [CC]
per les obres  [CC].

Cal dir que hi ha complements circumstancials que modifiquen el conjunt de l’oració i que, per tant, no són complements del verb: 

Dissortadament, el metge va arribar tard.

[ Per a la substitució pronominal, veges la lliçó corresponent. ]