És un complement exigit per certs verbs que va introduït per una preposició. En general, però no sempre, és incompatible amb el complement directe.
 
 
Verbs més freqüents que exigeixen CRV, classificats a partir de la preposició:

acostumar-se, accedir, arriscar-se, contribuir, dedicar-se, exposar-se, optar, procedir, renunciar... + preposició a.

abstenir-se, adonar-se, aprendre, burlar-se, oblidar-se, parlar, queixar-se, recordar-se, riure’s, saber...  + prep. de.

afanyar-se, complaure’s, entossudir-se, pensar, vacil·lar... + prep. en.

avenir-se, fer-se, estar d’acord... + prep. amb.

interessar-se, optar... + prep. per.

 
Exemples:

La seva dona es dedica a la construcció.

Es reien de tothom.

Els infants no pensen en aquestes coses.

Na Cristina no es fa molt amb les cunyades.

Tu sempre t’has interessat per ells.

Generalment, el CRV és un SN precedit de preposició, però també pot ser una oració (que serà subordinada). En aquests casos: 

— Les preposicions en i amb són substituïdes per a o de, segons el cas, quan el CRV és una oració d’infinitiu:

No he pensat a (de) donar-li el paquet.    [però: No he pensat en tu]

Estic d’acord a (de) participar-hi.   [però: Estic d’acord amb la nostra participació]

— Totes les preposicions desapareixen quan el CRV és una oració subordinada introduïda per la conjunció que:

S’acostumaren que una màquina ho feia tot.   [però: S’acostumaren a la màquina]

Els treballadors s’adonaran que no tot són avantatges.   [però: S’adona de tot]

[ El CRV rep altres noms com complement preposicional, complement preposicional d’objecte, etc. ]
 
 
[ Per a la substitució pronominal, veges la lliçó corresponent. ]