El pronom és una part de l’oració, variable, que fa una funció anafòrica (quan denota la mateixa idea que un element dit precedentment) o díctica (quan fa referència  als elements d’una situació comunicativa).

Jo vaig al cinema avui; tu ja hi aniràs demà.

[ En la frase anterior, els pronoms jo i tu fan una funció díctica, perquè es refereixen, respectivament, a l’emissor i el receptor del missatge; hi fa una funció anafòrica, perquè substitueix l’expressió al cinema.]
 

Els pronoms personals fan referència, sense donar-los un nom, a les persones d’una situació comunicativa. A l’emissor (qui parla), li corresponen les formes de la primera persona; al receptor (qui escolta), li corresponen les de la segona; i a les altres persones, els corresponen les de la tercera. Hi ha pronoms personals tònics, que anomenam forts, i pronoms personals àtons, que anomenam febles.