Remarques:
 

Els possessius tònics, excepte llur / llurs, han d'anar precedits de l'article: 

el seu equip, la nostra casa,  els teus interessos.


Les formes llur i llurs es refereixen sempre a un posseïdor plural i s'usen només en registres formals (excepte a la Catalunya Nord): 

els reis i llurs (= els seus) súbdits.

Els manifestants desplegaren llur (= la seva) pancarta davant les autoritats.


Els possessius àtons actualment només s'usen davant paraules que indiquen parentiu i en algunes expressions lexicalitzades: 

mon pare, ton pare, son pare, ma mare, ta mare, sa mare.

En ma vida havia vist una cosa com aquesta.


Els possessius van darrera el nom i sense article en expressions com aquestes:

a càrrec teu ,  a casa meva,  de part seva,  en benefici nostre,  en honor seu,  és problema teu... 
(i no: al teu càrrec, a la meva casa, de la seva part, és el teu problema, etc.)


En general, els possessius han d'usar-se només quan són necessaris:

Es netejava les ulleres.   (i no: les seves ulleres)

La fabricació d'aquest aparell és complicada, però ho és més la instal·lació.   (i no: la seva instal·lació)

Us adjuntam el document perquè l'estudieu / perquè sigui estudiat.   ( i no: per al seu estudi)

En cas que el delegat no rectifiqui, n'exigirem la dimissió.   (i no: la seva dimissió)

Exercicis
Endarrere