EL NOM PROPI

El nom propi es diferencia dels altres substantius o noms comuns perquè no el podem definir lèxicament, no presenta una significació pròpia, sinó que fa referència a un individu (o a un lloc, a una institució, a una entitat, etc.) concret i definit a partir de la situació de parla. 

Al substantiu arbre li podem atribuir un significat fora de qualsevol context; en canvi, al nom propi Jaume, no, perquè necessitam un referent, una persona concreta i coneguda.
El nom propi no és el nucli d’un sintagma, sinó que constitueix un sintagma (en aquest sentit s’assembla al pronom ). Per això el seu ús sol limitar-se al singular i per això l’article no hi desenvolupa una autèntica funció actualitzadora, com fa davant dels noms comuns, sinó que és sintàcticament redundant:
arbre  no equival a  l’arbre.

Jaume , en canvi, és equivalent a  en Jaume.

A més, sempre s’escriu amb majúscula .
EndarrereEndavant