H
Aquesta lletra és muda en català
i únicament es pronuncia en casos d'onomatopeia (ha ha!)
i de paraules manllevades d'altres llengües. No hi ha normes a aplicar
per escriure correctament les paraules amb h. La majoria
de paraules coincideixen amb les altres llengües romàniques.
Així i tot, però, trobarem algunes discrepàncies:
– Escriurem amb h:
hivern,
harmonia,
ham,
ahir, subhasta,
hendecasíl·lab, hissar.
– Escriurem sense h:
orfe,
orxata, avui, coet, cacauet.
Convendrà tenir en compte:
AMB H
|
SENSE H
|
|
|
Ha:
verb haver. Ha arribat avui |
A:
preposició . Vaig a Palma |
Ah!:
Interjecció. Ah!, no ho sabia |
|
Ho:
Pronom feble. Ho sabia |
O:
Conjunció. O l'un o l'altre |
Oh!:
Interjecció. Oh!, és fantàstic! |
|
Hi:
Pronom feble. Hi vaig demà |
I:
Conjunció. Vol anar i venir |
Hem:
Verb haver.
Hem tengut sort |
Em:
Pronom feble. Em pots dir l'hora? |
Eh!:
Interjecció. Eh, Joan! |
|
He:
Verb haver. He vist en Pere |
|
|
|