En català hi ha dos sons vibrants:
 

cara,  cremaria,  perdre.

Atenció!: 

La –r final de la majoria de paraules no es pronuncia (ahir, clauer, maror), per això serà convenient recordar que:

a. Els infinitius s'escriuen amb –r, excepte els de la segona conjugació que acaben en –re:

badar, escalfar, córrer, voler, intuir, repetir /  batre, caure, moure, vendre.

(S'han de distingir les formes del pretèrit perfet simple de les del perfet perifràstic:

mirà / va mirar,   dormí / va dormir.)
 

b. S'escriuen amb –r final els mots que porten -r- en els derivats i femenins:

por (poruc),  segur (segura),  fuster (fusteria).

ram,  riure,  roca,  enredar, folrar, honra.

I entre vocals s'escriu el dígraf rr:

carrer,  porro,  torre.

Atenció!: s'escriu una sola r darrera bastants prefixos:

arítmia, antiràbic, autoretrat, birectangle, contrarestar, extraradi, infraroig, monorim, multiracial, preromànic, suprarenal, ultraràpid, etc.