En català la lletra ela s'usa en tres grafies diferents:
 

1. La ela simple (L):

la cala plena d'algues al sol.

2. La ela geminada (L·L), que representa dues eles pronunciades l'una darrera l'altra:

al·lot,  cel·la,  col·legi,  sibil·la,  til·ler.

(També sol pronunciar-se així el grup tl:  atles,  ametla, batle)

3. El dígraf LL:

La lluna balla i el llop, enlluernat, calla.

A les Balears i en altres indrets del català oriental és ben viu el fenomen anomenat iodització o ieisme, consistent a pronunciar i (o no pronunciar) la grafia ll procedent dels grups C'L, G'L, T'L i LY del llatí vulgar:

abella, agulla, all, aturall, cabell, cella, clovella, collir, conill, cullera, despullar, embullar, fill, fonoll,  fulla, gargall, genoll, mirall, mullar, orella, ovella, palla, papallona, parell, pessigolles, poll, rialla, rovell, senalla, setrill, sollar, tallar, treball, trull, ull, vell, ventall, ventrell, vull, xulla... (i derivats)

Atenció!: en els altres casos, s'ha d'evitar pronunciar la doble ela (ll) com si fos una i.