La dièresi ( ¨ ) s’usa per:

1. Indicar que la u dels grups gue, gui, que, qui ha de pronunciar-se:

2. Indicar que la i o la u no fan diftong amb la vocal anterior o amb la següent:

beneït   (es pronuncia be-ne-ït, amb accent a la i).

conduïa   (es pronuncia con-du-ï-a, amb accent a la i).

peüc  (es pronuncia pe-üc, amb accent a la u).

Comparem amb mots semblants que tenen, però, diftong i, per tant, no porten dièresi:

beneit (be-neit), duia (du-ia), peu (una sola síl·laba).

De vegades, la i o la u que porten dièresi són àtones i, per tant, pot resultar més difícil veure que no hi ha diftong. Normalment es tracta de derivats de mots amb i, u tòniques:

També porten dièresi alguns cultismes, encara que es relacionin amb mots que tenen diftong:

continuïtat, espontaneïtat, fluïdesa, heroïcitat, homogeneïtat, trapezoïdal.

Quan calgui posar accent gràfic segons les normes d’accentuació, aquest substituirà la dièresi: 

suís (suïssa), produíem, produíeu (produïm, produïa).