L’accent gràfic, obert o tancat, serveix per indicar quina és la síl·laba tònica dels mots polisíl·labs (és a dir, els que tenen més d'una síl·laba). Les normes d’accentuació ens estalvien haver de posar accents en totes aquestes paraules.

Distingim tres tipus de mots:

a) Aguts, la síl·laba tònica dels quals és la darrera: il·lusió, cantant.

b) Plans, la síl·laba tònica dels quals és la penúltima: manera, fàcil.

c) Esdrúixols, la síl·laba tònica dels quals és l’antepenúltima: àguila, estúpida.