En el sintagma nominal
En el conjunt de l'oració
 
 
En el sintagma nominal:

— Els especificadors i els adjectius concorden en gènere i nombre amb el nucli:

la teva jaqueta blanca i vermella.

aquests poals buits.

— Quan hi ha diversos substantius coordinats, generalment cadascun duu el seu especificador. Si només en duu el primer, aquest regeix la concordança:

les valls i turons de la comarca.

— L'adjectiu que es refereix a dos o més substantius va en plural:

un preu i un servei escandalosos.

llengua i literatura catalanes.

— Si els substantius coordinats no són del mateix gènere, els adjectius que s'hi refereixen adopten el gènere masculí:

el comportament i l'actitud positius.

— Quan un nom és elidit per no repetir-lo i s'hi refereixen diversos adjectius, ha d'anar en plural: 

les tendències pacifista, ecologista i feminista.
[No és el mateix que: la tendència pacifista, ecologista i feminista.]

— El nucli del subjecte i el verb de l'oració concorden en nombre i persona:

L'estruç corria darrere el cotxe.

Vosaltres no us despullareu fins més tard.

— Quan el nucli del subjecte és un nom de caràcter col·lectiu (colla, conjunt, exèrcit, família, gent, gernació, grup, matrimoni, multitud, parella,  públic, ramat, sèrie, tropa), és recomanable que es faci la concordança en singular, encara que en el parlar informal no sempre és així:

La gent no sap el que vol.   [La gent no saben el que volen.]

Aquesta parella sempre ve a les reunions.   [Aquesta parella sempre vénen a les reunions.]

— Quan el nucli del subjecte va en plural, però és determinat per una locució de caràcter quantitatiu que té com a nucli un substantiu en singular (la major part de, la meitat de, una colla de, una part de, un cert nombre de, un grapat de, un grup de, un sector de...),  el verb pot anar en singular o en plural:

La major part dels participants venia / venien del centre de la ciutat.

Un grup d'estudiants controlava / controlaven la situació.

Si el discurs continua i hi apareixen verbs que tenen aquest mateix subjecte, però elidit, aniran en plural:

Un grup d'estudiants controlava / controlaven la situació. Procedien de la universitat i tenien devers vint anys.

— Quan el subjecte està format per diversos nuclis coordinats, el verb es posa en plural. Si els nuclis corresponen a diferents persones gramaticals, l'ordre de preferència és: primera persona, segona i tercera:

En Pere i en Pau no han entrat.

En Pere i jo seurem aquí.

Tu i en Pau quedau defora.

Tu, jo i na Maria anirem a comprar.

— Entre el subjecte, el verb copulatiu i l'atribut, el subjecte regeix la concordança:

L'entrevista era avorrida.  /  Les entrevistes eren avorrides. 

Quan hi ha dos o més subjectes coordinats, la concordança es fa en plural. Si els subjectes són de gènere diferent, l'atribut es posa en la forma del masculí plural:

El llit i la taula són molt grossos.

Quan el subjecte és un nom col·lectiu o un pronom neutre, el verb concorda amb l'atribut:

La gent semblava contenta.  /  Tota aquesta gent són amics meus.

Allò era un engany.   /  Això són figues d'un altre paner.

Si el subjecte i l'atribut són reversibles i aquest va en plural, la concordança es fa en plural generalment:

La causa del conflicte són els drets dels veïns.  [Els drets dels veïns són la causa del conflicte.]

Si el subjecte i l'atribut són reversibles i pertanyen a persones gramaticals diferents, el verb concordarà amb la primera o la segona persones:

El més atrevit ets tu.

Els protagonistes no som nosaltres.

— Entre el sintagma nominal (subjecte o complement directe) i el complement predicatiu  que s'hi refereix, la concordança depèn del nucli del subjecte o del complement directe. Si hi ha dos o més nuclis coordinats, la concordança serà en plural i femení si tots tenen el gènere femení, però en plural i masculí si qualcun té el gènere masculí:

En Bartomeu i n'Aina s'han posat vermells.

He trobat la caixa i la butaca corcades.

— Generalment, el participi de les formes compostes del verb amb l'auxiliar haver, es posa en la forma del masculí singular, però és recomanable fer-lo concordar amb el complement directe quan aquest és representat per un pronom feble (lo, la, los, les, ne), i amb el subjecte quan és representat pel pronom ne:

Na Glòria ha cantat dues cançons.

La clau, no l'havia trobada.

N'han arribats tres.  (autocars) 

Si el verb compost va seguit d'infinitiu i el pronom és complement de l'infinitiu, només es pot marcar la concordança si el participi és fet, gosat, pogut, sabut, volgut o hagut de: 

Aquesta pancarta, l'he vist retirar moltes vegades.

Aquesta pancarta, l'han feta retirar moltes vegades.

[En canvi, en una frase com Na Maria, l'he vista passar fa una estona, es pot marcar la concordança perquè el pronom no és complement directe de l'infinitiu passar, sinó del pretèrit indefinit he vista.] 

— En les oracions passives pronominals (amb el pronom se), el verb es pot escriure en singular encara que el subjecte, posposat, sigui en plural:

Aquí s'ha dit moltes mentides.  /  Aquí s'han dit moltes mentides.

Amb alguns altres verbs, que duen generalment el subjecte posposat, passa el mateix:

Caldrà / Caldran més instruments.

Fa falta / Fan falta braços.

Recordem que el verb haver-hi es considera impersonal i, per tant, no concorda amb el sintagma nominal que el complementa:

Hi ha cadires i taules.    [Informal:  Hi han cadires i taules.]