L'ordre dels elements en l'oració: remarques
Canvis d'ordre
Subjecte posposat
Construccions emfàtiques
Relatius i interrogatius
Adjectius
 

Els desplaçaments o CANVIS D'ORDRE, els quals solen produir-se quan volem destacar un element, sovint suposen una pausa –representada per una coma en l'escriptura– i la duplicació –si és possible– de l'element desplaçat mitjançant un pronom:

Jo no hi aniré!.  /  No hi aniré, jo!

El metge li canvia les pastilles cada tres mesos.  /  Les pastilles, el metge les hi canvia cada tres mesos.

Allà va comprar un rellotge per al seu fill.  /  Hi va comprar un rellotge per al seu fill, allà.

Qui no ha sentit parlar de Harry Potter?  /  De Harry Potter, qui no n'ha sentit parlar?

Al centre de la ciutat la població pràcticament no nota el soroll del trànsit.  /  Al centre de la ciutat la població no nota, pràcticament, el soroll del trànsit.


Els elements d'1 i 6 són els que poden moure's més lliurement dins l'oració, encara que la mobilitat té restriccions (parem esment que, si els intercalam, hem de fer pauses i escriure comes):

Cada tres mesos el metge li canvia les pastilles.  /  El metge, cada tres mesos, li canvia les pastilles.

Els avis ja hauran tornat de Menorca per Nadal.  /  Els avis, per Nadal, ja hauran tornat de Menorca.

La població pràcticament no nota el soroll del trànsit al centre de la ciutat.  /  La població, al centre de la ciutat, pràcticament no nota el soroll del trànsit.

Na Maria, ahir, duia una motxilla a l'esquena.  /  Na Maria duia, ahir, una motxilla a l'esquena. 

*Fins a casa teva amb el cotxe t'acompanyarem.  [no és correcta perquè va sense pausa]

 
 
 
Recordem que hi ha determinades construccions que duen normalment el SUBJECTE POSPOSAT (sense pauses ni comes ni elements destacats). Són construccions que no expressen una acció voluntària, sinó un esdeveniment, i sovint hi ha vacil·lació a l'hora de fer la concordança subjecte-verb [vegeu l'apartat següent, Normes de concordança]

És el cas de les passives pronominals (posam el subjecte en negreta):

S'han fet moltes barbaritats.  /  S'ha fet moltes barbaritats.


També succeeix amb verbs o locucions verbals com arribar, entrar, sortir, venir, passar, caldre, convenir, agradar, molestar, fer falta, fer gràcia, fer mal, fer por, etc.:

Enguany han vengut pocs turistes.

Calien vint poals d'aigua per saciar aquella bèstia. 

Convé vendre els petits primer.

Li agraden més les ensaïmades.

Em molesta que diguin aquestes coses.

Li fan mal les cames.


Les construccions amb el verb en imperatiu també porten sovint el subjecte posposat:

Vés-hi tu.

Partiu vosaltres

 
 
 
Per altra banda, hi ha algunes CONSTRUCCIONS EMFÀTIQUES, generalment exclamatives, en les quals es produeix l'anteposició d'un element del sintagma verbal sense pausa:
Sort heu tengut que no hi havia ningú en aquell moment!

Pitjor està ell!

A mi no m'ho ha volgut dir.

– M'interessaria que parlàssiu del tema dels residus.
D'això volem parlar, precisament.

 
 
 
Els RELATIUS i els INTERROGATIUS (i els elements que els acompanyen) van generalment al principi de l'oració, independentment de la seva funció sintàctica:
La fotocopiadora que ens han enviat és fantàstica.  [que és el complement directe de han enviat]

A qui has venut la barca? [a qui és complement indirecte]

De quantes maneres ho saps fer? [de quantes maneres és complement circumstancial]

 
 
 
Els ADJECTIUS (o sintagmes adjectivals) van generalment darrere els substantius que complementen:
pedres bellugadisses del fons marí.

govern autonòmic.

els usos més genuïns.


Els adjectius classificadors o restrictius han d'anar darrere:

la guerra civil     [incorrecte: *la civil guerra].

una al·lota rossa     [incorrecte: *una rossa al·lota].

el partit nacionalista   [incorrecte: *el nacionalista partit].


Els adjectius que expressen una qualitat (i no restringeixen l'abast del substantiu) tenen més llibertat de posició, sobretot si es tracta d'una qualitat subjectiva o, més encara, implícita en el substantiu:

aquesta acció injusta  /  aquesta injusta acció   [qualitat subjectiva].

una sorpresa agradable  /  una agradable sorpresa   [qualitat subjectiva].

la neu blanca  /  la blanca neu   [qualitat implícita: la neu sempre és blanca]


Alguns adjectius tenen un significat diferent segons si van davant o darrere el substantiu:

un pobre home  /  un home pobre.

una gran dona  /  una dona gran.

una certa preocupació  /  una preocupació certa.

una simple proposta /  una proposta simple.

una bona estona  /  una estona bona.


Finalment, hi ha alguns adjectius que no poden anar darrere el substantiu:

un mal dia.

un bon dinar.

 
Endarrere
Endavant