L'oració introduïda per un relatiu pot fer una funció adjectiva, substantiva o adverbial:

Dóna-li la peça que t'ha demanat. 
[l'oració de relatiu fa de complement del nom peça, per tant, és equivalent a un adjectiu.]

Els qui no hi eren no poden opinar. 
[l'oració de relatiu fa de subjecte de no poden opinar, per tant, és equivalent a un substantiu o sintagma nominal.]

Asseu-te on vulguis. 
[l'oració de relatiu és equivalent a un adverbi de lloc: Asseu-te allà.]

Les oracions de relatiu amb funció adjectiva tenen com a nucli el nom que complementen, que és l'antecedent del relatiu:

Tornarem a la ciutat on ens vam conèixer.
[ciutat és el nucli de on ens vam conèixer i és l'antecedent del relatiu on.]

En canvi, les oracions de relatiu amb funció substantiva o adverbial no tenen un nucli explícit, bé perquè es tracta d'un substantiu genèric (la gent, les persones, les coses, el lloc...), bé perquè queda sobreentès pel context:

Demana'm el que vulguis.     [funció substantiva; el relatiu té un significat genèric: les coses que.]

Els qui no tenen targeta hauran d'esperar.     [funció substantiva; el relatiu té un significat genèric: les persones que.]

Aparcau on aparcàrem ahir.    [funció adverbial; el relatiu té un significat genèric: al lloc en què.]

Les postals són sobre la taula: agafa la que t'agradi més.     [en aquest cas, el relatiu fa referència a un nom que podem recuperar pel context (postal), però l'oració de relatiu no és un complement d'aquest nom.]