Llevat del cas dels diftongs i triftongs, una paraula té tantes síl·labes com vocals.

Les consonants que es troben a principi de paraula formen síl·laba amb la vocal que les segueix, i les que es troben a final de paraula formen síl·laba amb la vocal anterior:

bla,  fre-da, lu-pa, psi-co-lo-gi-a.

fi-del,  gro-tesc,  romps.

Una consonant que es troba entre dues vocals forma síl·laba amb la segona:

ca-de-ne-ta,  re-mo-gu-da.

Quan entre dues vocals hi ha dues o més consonants, la darrera d'aquestes (o les dues darreres si es tracta dels grups bl, br, cl, cr, dr, fl, fr, gl, gr, pl, pr, tr) forma síl·laba amb la segona vocal, i les anteriors, amb la primera:

ar-bre,  com-te,  cul-pa-ble,  es-tran-ger,  ins-truc-ció,  per-fec-tiu,  te-clis-ta.

En l'escriptura, cal tenir en compte una sèrie de regles quan hem de partir un mot a fi de ratlla.