Subjecte.
Complement del nom i complement de l'adjectiu.
Complement directe.
Complement indirecte.
Complement de règim verbal.
Complement circumstancial.
Atribut
Complement predicatiu.

Pronoms que no fan la funció de substituts.

Resum de les funcions dels pronoms febles.
 
 
[ En aquesta lliçó veurem com les diferents funcions sintàctiques dins l'oració poden ser exercides per pronoms febles. Els continguts es complementen amb els de la lliçó de MORFOLOGIA que tracta aquest tema.]
 
 
EL SUBJECTE
 
 
El subjecte pot ser substituït pel pronom feble ne, però només en determinades circumstàncies:

— Amb els verbs ergatius, que són verbs intransitius el subjecte dels quals s’assembla molt al complement directe. Aquest subjecte pot aparèixer sense determinant, i en aquest cas ha d’anar darrere el verb i no pot ser el·líptic:

  Han comparegut núvols.
* Núvols han comparegut. [incorrecte]
* Han comparegut. [incorrecte]
N’han comparegut.

Ve aigua.
* Aigua ve. [incorrecte]
* Ve.  [incorrecte]
 En ve.

En oracions com aquestes, si volem anteposar el subjecte al verb, haurà d’anar precedit de la preposició de i haurà de ser representat també pel pronom ne:

De núvols, n’han comparegut.

D’aigua, en ve.

La substitució pel pronom ne només és possible quan el subjecte no du cap determinant o quan va determinat per un numeral, un quantitatiu o un indefinit (els anomenats quantificadors):

Arriben avions.
N’arriben.

Arriben tres avions. 
N’arriben tres.

Arriben pocs avions. 
N’arriben pocs.

Arriba algun avió. 
N’arriba algun.

Arriben les carrosses. 
Arriben.   [la substitució no és possible]

— En les construccions de passiva reflexiva, els subjectes poden tenir característiques molt semblants:

Se celebra una festa religiosa.
Se'n celebra una.

Es cremen molts boscos.
Se'n cremen molts.