Parlam de diftong quan en una mateixa síl·laba trobam dues vocals, una de les quals serà necessàriament una i o una u àtones.
 

Hi ha dues classes de diftongs:

1. Diftongs decreixents, quan tenim la combinació vocal + i, u àtones (anomenades en aquest cas semivocals):

 

ai	ai-re		au	Jau-me
ei	rei-na		eu	veu-re
ii	o-dii		iu	riu-re
oi	boi-na		ou	bou
ui	cui-na		uu	duu

 

SEMIVOCAL: en català, són semivocals la i i la u que formen part d'un diftong decreixent. Les semivocals presenten un so intermedi entre el d'una vocal i el d'una consonant i, tot que presenten una grafia idèntica a les vocals i  i u, les regles ortogràfiques les tracten com a consonants a l'hora d'accentuar els mots que en duen (éreu) o quan s'han de separar els pronoms febles del verb amb guionet o apòstrof (agafa'l, però agafau-lo).