| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
1. Admirem la fantasia
del pollastre cantador
que fa de despertador
a la gent de la masia.
|
|
2. La balena que no és peix,
viu a dins de l’oceà;
però li cal respirar
i llença l’aigua amb el bleix.
|
|
3. Contempleu la majestat
del lleó, i el seu coratge;
i escruixiu-vos del carnatge
que pot fer amb el seu dentat.
|
|
4. De les bèsties que hi ha en terra,
cap major que l’elefant;
té una trompa que pot tant
que amb ella soques aferra.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
5. Ja haureu vist com dansa l’ós
en un circ o en una fira,
encara que si bé es mira
el seu ball no és graciós.
|
|
6. Admirem la fortalesa de l’àguila imperial
té unes urpes que fan mal
amb les quals s’endú la presa
|
|
7. La renard , guilla o guineu
és la bèstia més astuta;
quan té gana ella “disfruta”
robant gallines arreu.
|
|
8. Parlarem de la granota
que viu dins els aiguamolls;
direm que croa bemolls
sense saber ni una nota.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
9. Si un dia anant de camí
una serp ens planta cara,
li ventem un cop de vara
tement que porti verí.
|
|
10. Si algun cop feu la lloança
del colom, que vola tant,
digueu, sense cap recansa,
que és simpàtic i elegant.
|
|
11. De solitària masia
el gos és el guardià;
va amb el pagès a caçar
i, ensenyat, és policia.
|
|
12. El cavall és elegant i no passa mai de moda,
per més que hom vagi inventant
nous vehicles amb la roda.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
13. Aquest és el cocodril
que plora llàgrimes vives;
s’arrossega per les ribes
del gran riu que en diuen Nil.
|
|
14. Si en passar per un hostal
alguna oca t’esbaldrega
no facis com el xaval,
tan dolent que l’apedrega.
|
|
15. A la masia d’en Fabra,
quan la tasca ja s’ha fet,
dóna bo de beure llet
munyideta de la cabra.
|
|
16. Un conill que surt al camp
caminant amb molta traça;
però bota com el llamp
si de cas el gos el caça.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
17. Ja ens arriba el caragol
que tan lentament camina;
però, si bé s’examina,
ell sempre fa cap on vol.
|
|
18. La sargantana s’enfila,
s’enfila paret amunt;
de mosques en menja un munt
i de mosquits una pila.
|
|
19. Arribem al ratolí
que tant esglaia les dones,
i rosega coses bones
quan tothom és a dormir.
|
|
20. Al camell, per patir set
ningú li fa competència;
faci calor o faci fred,
no acaba la paciència.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
21. El grill arriba a fer pena
sempre amb el seu ric-ric-ric;
no se´com no li és fatic
rascar-se sempre l'esquena.
|
|
22. Ara ens ocupem del bou,
que és massís i corpulent;
treballa molt i és valent
però quan n’hi ha prou, diu: prou.
|
|
23. L’oreneta, tan gentil,
la tenim ja aquí a la vora;
ens arriba per l’abril
però tot l’hivern és fora.
|
|
24. La papallona, tan àgil,
xucla el nèctar de les flors;
és pintada amb vius colors
però tota ella és molt fràgil.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
25. Ara aquí el torn ens toca
de conèixer l'esquirol
que menja els pinyons que vol
assegut del pi a la soca.
|
|
26. El be que , mans i content,
la bona herba amb les dents sega,
quan bela el seu nom engega
perquè el senti bé la gent.
|
|
27. És cosa d’aconsellar,
quan se viu en una torre
i tranquil es vol estar,
de no comprar cap cotorra.
|
|
28. Quan la gana l’agullona
el llop es torna atrevit;
i, a manca d’algun cabrit,
fins ataca una persona.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
29. Diguem, sense fer soroll,
que aquest no ens fa gaire gràcia;
casa seva és un eixoll
i per menjar té una bàssia.
|
|
30. Com insecte diligent
parlarem de la formiga,
que del treball és amiga,
al revés de molta gent.
|
|
31. Les mosques porten verí
i és precís exterminar-les;
no pareu de percaçar-les
fins fer-les totes morir.
|
|
32. Amb potes com de vellut
el gat empaita la rata;
l’atrapa amb un salt astut,
hi juga un xic i la mata.
|
|
